Si als nostres avantpassats d’un parell de segles enrere els haguessin demanat com estaven d’autoestima, no haurien sabut pas què respondre. Aquest terme no existia en el seu vocabulari, ni tan solament el tenien en consideració.
L’autoestima és una categoria clarament contemporània que ha servit per a posar nom i donar resposta a una sèrie d’actituds i comportaments relacionats amb la satisfacció i insatisfacció respecte a la pròpia forma de ser. I el cas és que l’augment d’interès sobre el tema a la segona meitat del segle XX denota que hi ha moltes persones que van (anem) pel món disconformes amb el seu ésser.
Com acostuma a passar, la popularització del tema ha comportat una certa banalització. D’aquí, la pila de manuals d’autoajuda que més semblen una exhortació a l’egocentrisme que una veritable guia per al creixement de la persona. Ampliar la perspectiva i considerar l’alter-estima contribueix a evitar alguna d’aquestes distorsions que fan més mal que bé a la persona.
Us convidem a tractar aquest tema des d’una perspectiva realista existencial, més reflexiva que terapèutica. No oferim un taller, sinó un treball d’aprofundiment acarant idees i experiències en el desig d’oferir criteris sòlids per a una vida joiosa amb un mateix i amb els altres.
Deixa un comentari